M'agradaria començar aquest article amb una petita reflexió: Si els músculs es componen principalment de proteïna i animals de gran estructura muscular com els elefants, els braus, els búfals, els cavalls, els bous i les vaques només s'alimenten d'herba, d'on obtenen la proteïna?

 

les-proteines

 

La indústria alimentària, formada per les multinacionals més poderoses del planeta, ens han programat per creure que l'única font de proteïnes és la carn (teixit animal). Però la veritat és que els aliments d'origen vegetal contenen una gran quantitat de proteïnes de més qualitat i més fàcils de digerir i assimilar.

Les proteïnes vegetals es troben dins de cèl·lules de plantes i les parets estan fetes de fibra. La fibra passa pel nostre sistema digestiu d'una manera agradable i ordenada, aportant uns moviments sans als intestins i facilitant l'eliminació. En canvi, les proteïnes animals estan dins de cèl·lules animals, les parets estan fetes de colesterol, que els nostres cossos no estan preparats per trencar. Cobreix els nostres intestins amb greix i toxines animals, el que fa difícil l'absorció. Es pudreix i ens restreny. I quan s'absorbeix a la sang, el colesterol fa que la nostra sang espessa, obstrueixi les artèries i emmalalteixi l'organisme.

Quan les proteïnes es cuinen a més de 40ºC les cadenes d'aminoàcids es congelen i es converteixen en gran mesura en proteïnes no utilitzables i a més, són perjudicials per a l'organisme, causant inflamacions i altres problemes. Quan les temperatures de cocció arriben als 65ºC, els blocs de construcció de proteïnes ja estan completament destruïdes.

L'excés de proteïna en el cos és realment perjudicial per la salud.

Quan mengem una gran varietat de vegetals i fulles verdes crues, és molt fàcil d'obtenir els 8 aminoàcids essencials, que componen la proteïna completa.

La proteïna es pot trobar en tots els aliments naturals, tal i com ens els dóna la Mare Terra. Hortalisses, fruites, fruits secs, algues, llavors, germinats, ... tenen proteïnes. Els brots tenen una quantitat molt gran de proteïnes i de molt elevada qualitat, capaç de satisfer les necessitats més exigents, com dels nens, dels esportistes o les embarassades.

Un altre factor a tenir en compte és que les proteïnes s'assimilen molt millor en els aliments crus que en els aliments cuinats, encara que provinguin del món vegetal. Segurament, has sentit dir que la proteïna vegetal no s'assimila tant bé com l'animal, però això només és aplicable al món dels cuinats. La proteïna crua vegetal és la que pot assimilar millor el nostre organisme d'entre totes perquè els aminoàcids que contenen són molt eficients en no estar destruïts o desnaturalitzats per la calor i els enzims digestius també estan intactes. 


Així doncs, quanta proteïna necessitem?

 

Tenint en compte que les dades publicades quant a requeriments nutricionals provenen d'interessos econòmics i que aquestes dades han demostrat portar a una població obesa i malalta en mig món i morta de fam en l'altra meitat, ens basarem en resultats d'experiències estudiades que tenen com a resultat una salut òptima des de fa milers d'anys:

En diverses illes del Pacífic hi ha tribus que han seguit la mateixa dieta des de desenes de generacions basades en fruites, arrels i tubercles. Gaudeixen d'excel·lent salut i consumeixen uns 15 grams de proteïna al dia.

En un estudi que va realitzar el Dr. Jaffe de la Universitat de Califòrnia a Berkeley sobre els efectes d'una dieta sense carn durant diverses generacions, es va estudiar a diverses generacions de frugívors (des de nens petits fins a adults), on la dieta consistia principalment en fruites, complementades amb nous i mel de tant en tant. Aquestes dietes contenien uns 24-33 grams de proteïna al dia. Cap van mostrar cap signe de deficiència de proteïnes, ni de qualsevol altra deficiència de nutrients. De fet, van resultar tenir tots una salut excepcional.

Durant els últims seixanta anys, diversos investigadors (Rose, Boyd, Berg) de manera independentment, van demostrar que només cal que entre el 3,7% i 4,65% de la ingesta total d'aliments sigui proteïna per mantenir una bona salut. Aquests percentatges són equivalents a prop de 24 a 30 grams de proteïna diaris.

El Dr. Max Rubner, director de l'Institut d'Higiene de la Universitat de Berlín, va demostrar que només el 4% de la ingesta calòrica diària havia de ser en forma de proteïnes. Això vol dir que en una dieta de 2500 calories, al voltant de 100 calories haurien de ser de proteïnes, prop de 28 grams.

 

En conclusió, les necessitats proteiques d'un adult són, probablement, entre 25 i 30 grams diaris o sobre 1 gram per cada dos quilos de pes corporal. Si una persona menja una dieta variada de fruites, verdures, fruits secs, llavors i brots crus, pot estar segur que complirà amb aquest requisit de proteïna, juntament amb totes les necessitats d'altres nutrients. 

 

Què passa amb l'excés de proteïna

 

Rarament experimentàs o sentiràs parlar d'una dieta deficient en proteïnes en els països "desenvolupats", en canvi, sí pobre en nutrients. I és que quant més proteïna ingerim, més nutrients necessitarà el cos. Anem a buscar l'equilibri.


Quan consumim més proteïna de la que pot assimilar l'organisme, els resultats són una gran toxicitat per la quantitat excessiva de nitrogen a la sang. Aquest nitrogen addicional s'acumula com kinotoxin en els músculs i causa fatiga crònica. Et sona?

Proteinosis o intoxicació aguda de proteïnes, provoca mal de cap i malestar en general. Diversos símptomes de la intoxicació per proteïnes, com ardor a la boca, als llavis i a la gola, erupcions a la pell, psoriasis, etc, són molt similars als símptomes atribuïts a les al·lèrgies. De fet, moltes al·lèrgies són realment casos d'intoxicació per proteïna.

Una dieta alta en proteïnes amb el temps destrueix tot el sistema glandular. Es fa treballar massa el fetge i suposa una forta pressió sobre les glàndules suprarenals i els ronyons per eliminar les toxines que genera. En moltes persones, els símptomes de l'artritis han desaparegut després d'haver adoptat una dieta baixa en proteïnes.

Per aquestes mateixes raons no es recomanen els suplements de proteïna, que proporcionen al cos una quantitat excessiva de nitrogen, desequilibrant l'organisme i portant a d'altres deficiències nutricionals. 

 

D'on obtenim la proteïna crudivegana?

 

La proteïna la trobem a tots els vegetals orgànics. I de totes aquestes fonts vegetals, les que en contenen en una quantitat més elevada són:

  • Wheatgrass

  • Espirulina

  • Alfals (userda)

  • Kale

  • Llavors

  • Germinats

  • Fruits secs

  • Llegums germinats

  • Alvocat

 

Sabies que la col kale conté tota la cadena d'aminoacids essencials, igual que la quinoa i que menjar 100 gr de col kale t'aporta més proteïna que un bistec?

 

 

 

Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina el teu aliment. (Hipòcrates)

La teva alimentació pot canviar el món   ♥  Sigues tu el canvi que esperes en el món. (Gandhi)